Una mica sobre mi
Em dic Cristina Barrabés i estic graduada en Psicologia. Disposo del Màster en Psicologia General Sanitària i el Màster en Psicoteràpia i Teoria de l'Aferrament, i actualment cursant el Màster Universitari de Psicoteràpia: Teràpies de Tercera Generació.
Englobo la psicoteràpia des del model de la Teoria de l'Aferrament, de John Bowlby (1996), però tinc una manera de treballar molt integradora, considerant necessari integrar teories i tècniques d'altres models com el model cognitiu conductual, humanista, psicologia positiva, gestalt i constructivista per aconseguir ajudar d'una manera molt més flexible i personalitzada. Crec que l'ésser humà és molt complex i com a psicòloga has d'adaptar-te al que necessita la persona.
Com a psicoterapeuta que aplica la teoria de l'aferrament considero que el meu paper a teràpia és el de proporcionar les condicions en les quals puguis explorar els teus models relacionals (amb els altres), els teus propis models i el de les teves figures d'aferrament (progenitors o referents), amb l'objectiu de tornar a avaluar i reestructurar tots aquests coneixements i aprenentatges, realitzats en el passat, d'una forma saludable i oferint una nova comprensió.
Número de col·legiada: 25025
En la creació de Karuna espai psicoterapèutic he posat tots els meus somnis, aspiracions i desitjos per aconseguir crear un espai on et puguis sentir com a casa, on puguis aprendre a relacionar-te de forma diferent, revisar els teus aprenentatges i, des d'un vincle terapèutic de confiança, puguis trencar i traspassar les barreres que dificulten el canvi.
Soc una psicòloga propera, càlida, transparent, comunicativa i amb molt sentit de l'humor. Si decideixes iniciar el procés psicoterapèutic amb mi, em comprometo a ser un lloc segur al que puguis acudir sense judicis, sentències ni crítiques, en el que et sentis escoltada, respectada i validada, en el que sentis que hi hagi una comunicació constant, mútua i assertiva. I em comprometo també a individualitzar el teu tractament, canviant i buscant altres tècniques i teories que es puguin adaptar a tu i al teu cas en concret.
La Teoria de l'Aferrament
"Amb la construcció d'un vincle afectiu que proporciona seguretat també s'estan construint les bases de la capacitat de resiliència"
Sadurní, Marta (2011)
En el passat, John Bowlby, creador de la Teoria de l'Aferrament, ens deia que tots els infants són modelats per les relacions primerenques que mantenen amb l'adult que els cuida, per tant, la persona o persones que impacten el nen o la nena assenten les bases de la seva personalitat, identitat i de la manera de crear i mantenir les relacions amb els altres.
A partir de la resposta dels pares i més tard, d'altres persones significatives, a les nostres necessitats d'atenció i cura, anirem construint representacions internes dels altres i de nosaltres mateixos.
Quan aquestes interaccions o respostes de les persones significatives segueixen un curs normal, hem d'esperar que es construeixin sentiments de plaer, alegria i seguretat. Però, si la interacció genera sentiments de conflicte o de malestar i rebuig, el que s'experimenta llavors és tristesa, por o angoixa. Aquests sentiments es van interioritzant i es va creant un model interioritzat de la relació i dels sentiments que aquesta genera.
Segons Bowlby, "el resultat de les experiències d'aprenentatge que comencen en el curs del primer any de vida i es van regulant diàriament al llarg de la infància i adolescència es converteixen en els models representacionals".
Ainsworth, Bowbly i altres autors afirmen que tot nen o nena necessita amor, cura i confort físic i que tothom neix amb la necessitat d'estimar i ser estimat. Per tant, adolescents o adults que no tenen records d'haver estat cuidats i estimats tenen una tendència a ser autosuficients en extrem, quedar-se les coses per a ells mateixos, a tancar-se o a confiar en un altre referent que estigui més receptiu.
Les experiències que hem rebut quan som nens construeixen el nostre psiquisme, la nostra manera de ser, d'entendre el món i els altres. El tipus de relació afectiva i social que serà capaç d'establir d'adolescent i adult estarà influenciada per aquestes interaccions de quan era petit o petita. Això significa que la ment, segons les condicions viscudes en el seu procés de maduració, pot tenir una major o menor predisposició a una vulnerabilitat i desregulació emocional que la pot portar a la depressió o altres malalties mentals, a una falta d'empatia i compassió pels altres o, inclús, cap a la violència i l'agressió.
En subratllar l'enorme influència que tenen els referents en el desenvolupament del nen, també cal considerar quins factors han portat al referent a adoptar aquest estil en les seves cures: un factor que té una gran influència és el grau de suport emocional o manca d'aquest que ells mateixos van rebre en el seu moment. Un altre és el tipus de cures que ells van rebre quan eren nens.
Un cop reconeguts aquests factors, la idea de culpar els referents s'esvaeix i queda reemplaçada per un enfocament terapèutic, atès que els problemes emocionals dels pares tenen el seu origen en el passat.
Pel que fa a les pautes d'aferrament, les proves demostren que durant els dos o tres primers anys de vida, la pauta d'aferrament és una característica de la relació del nen amb la mare i el pare o amb altres referents i, si els pares o referents tracten el nen de manera diferent, la pauta canviarà. No obstant això, a mesura que passen els anys i el nen creix, la pauta es converteix cada cop més en una característica del nen mateix, cosa que significa que tendeix a imposar-la o a imposar alguna pauta que se'n deriva, en les noves relacions: amb un mestre, amics, parelles, etc.
.jpeg)
.jpeg)
Aquests són els quatre models principals d’aferrament que estan ben identificades amb les circumstàncies familiars que les promouen:
L’aferrament segur
En aquest, la persona ha estat capaç de confiar en els seus pares o figures referents, ja que aquests eren accessibles, sensibles i col·laboradors quan la persona es trobava en una situació adversa. Amb aquesta seguretat, la persona s'atreveix a explorar l'entorn, a conèixer gent, a mostrar-se vulnerable, posar límits i confiar en si mateix i en els altres d'una forma saludable.
L’aferrament ansiós-preocupat
En el passat el nen o nena se sentia insegur respecte la figura d'aferrament, si aquesta estaria disponible o no, ja que l'atenció i la cura eren intermitents. Per tant, la persona va desenvolupar una concepció de l'altre com a intermitent i desenvolupa por a la pèrdua de la persona que estima, podent desenvolupar una baixa autoestima, ansietats, pors, inseguretats, i patint constantment per si l'altre, l'ésser estimat, l'abandona.
L’aferrament ansiós-evitatiu
En el passat, el nen o nena no només estava confós per si el referent el cuidaria o no, sinó que a més a més, tenia la por de que aquest a vegades el rebutgés o no el tractés adequadament. Per tant, es crea una persona que davant del conflicte o la por prefereix no demanar ajuda, evitant les altres persones, mostrar-se vulnerable i evitant el conflicte per la por que li genera que l'altra persona respongui malament, el rebutgi o l'abandoni.
L’aferrament desorganitzat
Aquests són casos més greus en els quals els referents han sigut negligents de forma severa o maltractadors, responent de forma completament imprevisible a les demandes dels seus fills. En aquest cas les persones que tenen aquest aferrament són imprevisibles, inclús per a elles mateixes, i poden respondre, en algunes situacions, de manera agressiva i violenta.