top of page

Una mica sobre mi

Jo

Em dic Irene López i soc Psicòloga General Sanitària. Tinc Màster Universitari de Teràpies de Tercera Generació i Màster d'Intervenció Individual i Social en Violència de Gènere. Soc Experta en Intel·ligència Emocional i Mindfulness i Terapeuta EMDR. Totes aquestes eines em fan especialista en Trauma i Aferrament.

No puc enfocar la psicoteràpia sense tenir en compte la Teoria de l'Aferrament de John Bowlby (1996), però la meva perspectiva és sempre integradora, què vull dir amb això? Que sempre em guia el pensament "què necessita aquest pacient en aquest moment?", per tant, utilitzo les eines i recursos adequats que altres enfocaments terapèutics brinden, com ara el model cognitiu conductual, l'humanista, la gestalt, la psicologia positiva i d'altres.

Irene López Karuna
Irene López Karuna

Número de col·legiada: 27356

En fer teràpia, et facilito que puguis veure la manera com et relaciones amb tu, amb els altres i amb el món i per què et relaciones d'una manera o una altra. El perquè sol trobar-se en la infància, amb les relacions d'aferrament amb els progenitors o les persones que et van cuidar, també en les primeres relacions amb iguals i les sentimentals. El treball conjunt consisteix en identificar quines formes de relacionar-se no són sanes o adaptatives, és a dir, et generen malestar, i com millorar-les per sentir-te més benestant.

També treballo amb les emocions, és important que les puguis identificar, reconèixer-les i que els hi donis l'espai que es mereixen. Només així, podràs arribar a gestionar-les d'una manera adequada.

El procés de psicoteràpia és un viatge intern, a vegades, no exempt de dolor, però és un viatge necessari per identificar, entendre, perdonar, transformar i viure amb serenor. Serà un plaer per mi acompanyar-te en aquest procés!

La Teoria de l'Aferrament

TeoriaAferramen

 

"Amb la construcció d'un vincle afectiu que proporciona seguretat també s'estan construint les bases de la capacitat de resiliència"

Sadurní, Marta (2011)

En el passat, John Bowlby, creador de la Teoria de l'Aferrament, ens deia que tots els infants són modelats per les relacions primerenques que mantenen amb l'adult que els cuida, i per tant, la persona o persones que impacten el nen o la nena assenten les bases de la seva personalitat, identitat i de la manera de crear i mantenir les relacions amb els altres.

A partir de la resposta dels pares, i més tard d'altres persones significatives, a les nostres necessitats d'atenció i cura, anirem construint representacions internes dels altres i de nosaltres mateixos. 

Quan aquestes interaccions o respostes de les persones significatives segueixen un curs normal hem d'esperar que es construeixin  sentiments de plaer, alegria i seguretat. Però si la interacció genera sentiments de conflicte o de malestar i rebuig, el que s'experimenta llavors és tristesa, por o angoixa. Aquests sentiments es van interioritzant i es va creant un model interioritzat de la relació i dels sentiments que aquesta genera. 

Segons Bowlby, "el resultat de les experiències d'aprenentatge que comencen en el curs del primer any de vida i es van regulant diàriament al llarg de la infància i adolescència es converteixen en els models representacionals".

 

 

Ainsworth, Bowbly i altres autors afirmen que tot nen o nena necessita amor, cura i confort físic, i que tothom neix amb la necessitat d'estimar i ser estimat. Per tant, adolescents o adults que no tenen records d'haver estat cuidats i estimats tenen una tendència a ser autosuficients en extrem, quedar-se les coses per a ells ateixos, a tancar-se o a confiar en un altre referent que estigui més receptiu. 

Les experiències que hem rebut quan som nens construeixen el nostre psiquisme, la nostra manera de ser, d'entendre el món i els altres. El tipus de relació afectiva i social que serà capaç d'establir d'adolescent i adult serà la influència d'aquestes interaccions quan era petit o petita, això vol dir que la ment, sota segons quines condicions ha seguit un procés de maduració que pot predisposar a una vulnerabilitat i desregulació emocional que la pot portar a la depressió o altres malalties mentals, a una falta d'empatia i compassió pels altres, o cap a la violència i l'agressió...

En subratllar l'enorme influència que tenen els referents en el desenvolupament del nen, també cal considerar quins factors han portat al referent a adoptar aquest estil en les seves cures: un factor que té una gran influència és el grau de suport emocional o manca d'aquest que ells mateixos reben en aquell moment. Un altre és el tipus de cures que ells van rebre quan eren nens.

 

Un cop reconeguts aquests factors, la idea de culpar els referents s'esvaeix i queda reemplaçada per un enfocament terapèutic, atès que els problemes emocionals dels pares tenen el seu origen en el passat.

 

Pel que fa a les pautes d'aferrament, les proves demostren que durant els dos o tres primers anys de vida, la pauta d'aferrament és una característica de la relació del nen amb la mare i el pare o amb altres referents, i si els pares o referents tracten el nen de manera diferent, la pauta canviarà. No obstant això, a mesura que passen els anys i el nen creix, la pauta es converteix cada cop més en una característica del nen mateix, cosa que significa que tendeix a imposar-la, o a imposar alguna pauta que se'n deriva, en les noves relacions: amb un mestre, amics, parelles, etc.

Psicoteràpia
Psicoteràpia

Aquests són els quatre models principals d’aferrament que estan ben identificats amb les circumstàncies familiars que els promouen:  

L’aferrament segur

En aquest la persona ha estat capaç de confiar en els seus pares o figures referents ja que aquests eren accessibles, sensibles i col·laboradors quan la persona es trobava en una situació adversa. Amb aquesta seguretat la persona s'atreveix a explorar l'entorn, a conèixer gent, a mostrar-se vulnerable, posar límits i confiar en si mateix i en els altres d'una forma saludable. 

L’aferrament ansiós-preocupat

En el passat el nen o nena es sentia insegur respecte la figura d'aferrament, si aquesta estaria disponible o no, ja que l'atenció i la cura eren intermitents. Per tant, la persona va desenvolupar una concepció de l'altre com a intermitent i desenvolupa por a la pèrdua de la persona que estima, podent desenvolupar una baixa autoestima, ansietats, pors, inseguretats, i patint constantment per si l'altre, l'ésser estimat, l'abandona. 

L’aferrament ansiós-evitatiu

En el passat el nen o nena no només estava confós per si el referent el cuidaria o no, si no que a més a més, tenia la por de que aquest a vegades el rebutgés o no el tractés adequadament. Per tant es crea una persona que davant del conflicte o la por prefereix no demanar ajuda, evitant les altres persones, mostrar-se vulnerable i evitant el conflicte per la por que li genera que l'altre persona respongui malament, el rebutgi o l'abandoni. 

L’aferrament desorganitzat

Aquests són casos més greus en els quals els referents han sigut negligents de forma severa o maltractadors, responent de forma completament imprevisible a les demandes dels seus fills. En aquest cas les persones que tenen aquest aferrament són imprevisibles inclús per a elles mateixes, i poden respondre, en algunes situacions, de manera agressiva i violenta. 

bottom of page